TORTUGUES, LINXS I MICOS

Leopoldo Abadia va fer la cronologia de la crisi cap al mes de maig, quan ningú no en parlava. Ho va enviar als seus amics, aquests a uns altres i la història es va fer tan gran que finalment va haver d'admetre la seva paternitat i ara s'ha convertit en un personatge de referència per explicar el que passa. La clau del seu èxit: donar les pautes del que ha passat però d'una forma tan entenedora que fins i tot els que no en sabem ho vam entendre. Ens va explicar per què i com es donaven les hipoteques d'alt risc que ell anomena NINJA (inicials en anglès de gent que no té ingressos ni treball fix, ni possessions). Tot i entendre-ho, mai no hauria pensat que ens afectaria tant de prop i, sobretot, mai em podré explicar per què alguns dels que tenen més responsabilitats i són
més llestos no van fer res. La idea de la globalització se n’ha anat en orris i amb ella totes les bones paraules de distribució de riquesa al món, i ens hem quedat en aquesta immensa estafa que Abadia defineix molt bé. (Vegeu: http://leopoldoabadia.blogspot.com/)

CRISI O UN MÓN MILLOR

Corren temps en què sembla que el món s'acabarà. Les notícies dels mitjans sols tenen un titular: “ Crisi”; i jo em pregunto: ¿on està la crisi en un món en què cada vegada vivim millor, amb més anys de vida i on es guareixen malalties que abans eren mortals, en què ho tenim gairebé tot? Espanya ha tingut un creixement d'un 3,5 de mitjana anual; i ara ¿per què aquest país, que ha crescut com mai en les últimes dues dècades, tingui un refredat ja sembla que s'ha d'acabar tot?

Hem construït un món tan meravellós a base de targeta de crèdit, de benestar profund i durador, d'egoisme accentuat, de consumisme i de llençar-ho tot a les escombraries (menjar, neveres que estan velles, canvi de model de cotxe cada cinc o deu anys etc.) i així anem fent un univers on estem destruint la natura diàriament. Això sí que és crisi.