Introducció

Les primeres referències escrites de l’existència d’un nucli de població organitzat al lloc actualment ocupat pel municipi de la Sénia daten dels principis del segle XIII. Això no vol dir , però , que el poblament de la zona sigui tan modern. La presència de pobladors es documenta mitjançant restes materials des d’època prehistòrica.

La zona de la Sénia ha estat ocupada des de temps remotes. Les pintures rupestres de la cova dels Rossegadors i de la cova de la Tenalla són els testimonis d’un nomadisme estacional de petits grups d’humans que va ser general a tots els Ports en època neolítica. En aquestes pintures llevantines hi veiem la fauna de l’època , hi distingim tipus socials – bruixots, caçadors , dansants-, i elements de la indumentària femenina i masculina, així com escenes d’activitats recol·lectores de mel , de pràctiques propiciatòries per a la cacera i de selecció d’animals.

                                                                        
Del període del bronzeferro entre finals del segon mil·leni abans de Crist i principis del primer, hi ha un conjunt de poblament força dens a les faldes dels Ports. El poblat emmurallat de les Seuioles, al terme de la Sénia, forma part aquesta constel·lació, els assentaments que es vincula als eixos de comunicació (rius, rambles, barrancs i entre les terres costaneres i les de interior vertebrades pels rius Matarranya i Algars. Aquestes vies van continuar sent de vital importància durant el període de les colonitzacions i l’època romana. Es van vincular a les línies de comerç mediterrani de fenicis, grecs, púnics i romans delerosos en la seva recerca de cereals, metalls i altres matèries primeres.