|
dimecres, 13 juliol 2005 |
L´activitat comercial a la Sénia ha estat limitada des de sempre pel seu caràcter de població petita, llevat qeu va ser un dels primers pobles de la península a disposar de enllumenat públic. Tot i aixó ha estat considerat al llarg del segle XX, el tercer mercat comarcal del Montsià, amb la particularitat que atreu activitat comercial de la comarca veïna del Baix Maestrat, especialment de les poblacions de Rossell i Sant Rafael del Riu, així com de les poblacions veïnes de la tinença de Benifassà. Això és resultat de la seva situació geogràfica, a cavall entre terres catalanes i valencianes. Pel mateix motiu, des de sempre, els serveis mèdics, comercials i professionals s´han orientat cap a Tortosa i una part de l´aspecte comercial cap a Vinaròs. El mercat ambulant té lloc dos cops per setmana a la plaça Major, dimecres i dissabtes. Encara ara la gent gran es refereix a les venedores de verdura i fruita amb el nom de canareves, fent referència a les famílies de la població veïna d´Alcanar que pujaven amb carros dos cops per setmana a vendre els productes de l´horta. Els dissabtes hi ha mercat de roba i altres productes, mentre que els dimecres la major part de les parades són de productes comestibles (verdures, fruita, etc.).  Els comerços tradicionals del municipi no han estat diferents dels de la majoria de poblacions de la seva magnitud : botigues de queviures, carnisseries, sabateries, botigues de roba, merceries, ferreteries, farmàcies, perruqueries, bars i tavernes. ..Abans dels anys cinquanta alguns estaven lligats a activitats artesanes. És el cas dels espardenyers, saboners, fideuers... , per citar-ne alguns. L´any 1979 de les 76 llicències de comerç que hi havia a la població, 29 eren de la rama alimentàtria i 12 de la tèxtil. Actualment aquesta proporció ha variat força gràcies al clar predomini de botigues de mobles, que atreuen cada setmana gran quantitat de compradors vinguts d´un radi superior als 200 quilometres. Des deIs anys 70 la proporció d´establiments dedicats a la venda de mobles ha augmentat progressivament fins arribar a les 30 tendes actuals. L´origen d´aquest fenomen cal cercar-lo en el procés de diversificació de la indústria del moble i complements que ha produït al municipi.  |
|
Darrera actualització ( dijous, 14 juliol 2005 )
|