De Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases, resa la dita popular catalana que, tot i el doble significat pejoratiu que es pot endevinar en la paraula ase, dóna una idea de la quantitat de rucs que hi havia a les cases en altres temps. Malgrat el gran menyspreu que la cultura popular assigna a aquest animal com a cabut, amb poc seny i poc manejable, el ruc va esdevindre en un temps l'animal indispensable per a la majoria de cases rurals i masos.

També al nostre poble passava així i per això va ser un animal complementari a les curses de cavalls que històricament s'han fet a la Sénia, fins que, per l'arribada de la maquinària agrícola, van anar desapareixent de les cases i també, com és lògic, de les curses de cavalls.
Cap als anys 90 es va pensar que es podrien recuperar les corregudes de burros com a element animador de la festa. La idea va ser de Celso i va ser ell el que ens va impulsar a iniciar una peregrinació per totes les fires, masos i tractants d'animals que hi ha per tota la comarca. No hi havia burros i només les preguntes constants i reiterades ens van anar donant pistes d'on en podríem trobar.
Una vegada localitzats els animals, calia involucrar colles perquè els portessin i moltes van respondre positivament. Es va posar tot en marxa però, llavors, es va decidir fer-les a un altre lloc per no afectar els cavalls. Sigui com sigui, es va encetar la cosa i les corregudes de burros van tenir un èxit  suficientment important com perquè continuessin.
Salvades algunes traves, com una infundada denúncia per maltractaments als animals, les corregudes de burros s'han mantingut i cada any han anat creixent en nombre de colles. Han donat una possibilitat de festa als més joves i crec que, amb la gimcana, és el que més ha fet moure més els joves a les festes. Ara, després de 12 anys, s'ha demostrat que no desmereixen les curses de cavalls i que, més que competència, són un complement perfecte per a fer més gran la festa i portar gent al poble.
Després d'aquests anys ja es disposa de dades interessants a tenir en compte com què van iniciar les corregudes 8 colles de les que ara en queden 4, cada any s'han incorporat i esborrat colles però la crescuda ha estat constant fins les 17 que són ara. S'han fet 72 corregudes i hi ha un ase que les ha fet totes fins ara. Abans s'havien de llogar tots els animals, ara tots els burros estan al poble el que ha contribuït a la recuperació i contacte de la gent com passava abans.
Però res d'això hauria estat així sense la dedicació, les ganes, la il·lusió que ha transmès a les colles Celso Pla, iniciador i mantenidor incansable d'aquestes corregudes. La seva tenacitat i constància han fet de les corregudes el que són avui.