Un any més, els seniencs i les senienques es van bolcar a preparar la gran festa que, un mes abans, ja comencen en forma de preparació de plantilles o motlles del que serà la catifa de cada carrer.
Quan la Sénia desperta, quan surten les primeres llums del dia, el poble es dedica a preparar la gran festa. Els nens, els joves i gent de totes les edats es bolquen a adornar els dotze carrers del recorregut. Posen flors, serritja i “caragolillo” tenyits i, a poc a poc, van fent, amb amor, artesania i dedicació, les catifes. Els carrers no són carrers, són obres d'art. Deien que aquesta tradició pot desaparèixer, que els que fan els carrers són gent major però només de veure nens, nenes i adolescents com ajuden es constata que aquesta tradició no morirà mai.
A la tarda arriba l'apoteosi final, fotos i més fotos a la Verge: per una vegada a l''any la posen gairebé negra; després missa i processó. Autoritats, banda, nenes i nens de la comunió i la nostra Verge passejant  majestuosa al costat de la Confraria de les dones de Pallerols, que vesteixen amb les seves mantellines, “peinetes”, les seves teules, que dóna gust veure-les i admirar-les. Són la flor beneïda d'aquesta processó.
Els seniencs treuen els seus millors vestits per celebrar aquest dia, el millor dia de l'any. Aquest dia l'ambient del poble torna a ser el del poble d'abans, tots sortim al carrer com abans, a conviure amb els veïns fent catifes, a passejar pel poble per a veure els carrers adornats, a veure la tradició de la processó. És el moment màxim de convivència entre veïns.
Mirem la verge i ella a nosaltres, i un se sent l'orgullós de ser senienc escoltant la banda i passejant la nostra Verge. Hores després de la processó em trobo a una de les dones de la mantellina, em diu que de tan maques com anaven les haurien de treure a l'Interviu. Jo penso que sí, beneïdes com no per la Mare de Deu de Pallerols.