Corrien anys d'apertura, de democràcia i d'ànsies de llibertat; havia arribat la democràcia i molts dels que llavors érem joves, sense saber molt bé per què, ens van apuntar a l'eufòria col·lectiva del moment i vam començar a participar en tot el que se'ns posava pel davant.
Fruit d'aquest desig participatiu, vaig fer cap un dia a una reunió de la comissió de festes que es feia al tele club, el que va ser després biblioteca, en què es va parlar del pregoner de festes. Recordo que Alvaro Zaragoza (Ventura) va fer una proposta novedosa sobre el que ell pensava de qui havia de ser el pregoner de festes:
--Jo crec --va dir, més o menys-- que hauríem de portar algú del poble i no polítics o persones que no hi tenen res a veure. --I, a qui portaries? --vam preguntar la majoria. --Jo portaria a Ballester.
La proposta va ser acceptada i va ser pregoner Ballester, reputat oculista a Barcelona, que va fer un discurs molt pròxim i tan ben rebut per tots que va esvair qualsevol dubte sobre la proposta que havia fet Ventura. A partir de llavors, tots els pregoners han estat fills del poble i, amb més o menys encert, tots l'han representat molt dignament.
Però un quart de segle d'aquest sistema també ha portat alguna crítica i, sobretot, potser obliga a fer algunes reflexions per no caure en la decadència que pot significar el fet de perpetuar la idea del pregoner - fill de la Sénia - que ha triomfat fora del poble. Per una banda, cal pensar si les virtuts d’un pregoner han de ser únicament el fet que hagi fet fortuna amb una empresa lluny, i que pot representar un greuge comparatiu respecte als que s'han quedat al poble i que han creat riquesa aquí. Per l'altra, no crec que el poble pugui aportar anualment una personalitat per assegurar la continuïtat del sistema, la qual cosa ens pot portar a una degradació paulatina de la qualitat.
He sentit algunes veus que parlen de començar a pensar en un sistema mixt, que obri més el ventall de possibilitats i que permeti donar a les festes el renom que es mereixen. Sense deixar la idea del pregoner senienc, es podria pensar en polítics que han fet o que poden fer alguna cosa pel poble, triats amb la maduresa necessària per no fer batalles polítiques entre els partits; o bé una persona popular, que pot aportar publicitat al poble i ajudar al turisme i al comerç. Així que un sistema a tres bandes, buscant sempre el perfil més adequat per a cada any i amb el màxim consens, potser seria una qüestió a tenir en compte per al futur.
Manel Vinyals
FRASE A DESTACAR: Cal pensar si les virtuts d’un pregoner han de ser únicament el fet que hagi fet fortuna amb una empresa lluny de la Sénia.
Noticies 
