ELS HORTS

Ara que és un temps en què el món es comença a preocupar sobre el futur del canvi climàtic i els mitjans de comunicació el posen a la primera pàgina, per què no es preocupen una mica més a fons per tot el que ens dóna la natura per viure i que no sabem aprofitar?

Durant molts segles els pagesos han viscut de la terra i els seus fruits, avui veiem gran part dels horts erms i molts oliverars que estan arrendats. Després de la guerra, molta gent va poder menjar gràcies als horts. Abans, rebre l'herència d'un hort era un tresor de riquesa i prosperitat; avui ,regalar a un jove un hort és com donar-li un problema. Avui a la Sénia encara hi ha romàntics, jubilats i enamorats de l'horta que sembren, cultiven i reguen el fruit dels seus horts com artesans d'antany. A l'alba, ja estan al seu camp, veuen créixer a poc a poc les bajoques, les albergínies, els tomàquets i el dia que toca la recol·lecció gaudeixen com nens. D'aquests fruits mengen a casa, la família i els fills, que potser no donen importància als horts, però menjar sí que mengen de l'hort. Si el pare o el iaio diuen d'anar al camp per ajudar, la nova joventut sempre diu que no; fa unes dècades cap fill no s'atrevia a protestar a un pare per anar al camp i com es deia "Si un és bo per sortir de nit, també ho és per treballar".

Avui molta gent jubilada, a l'estiu, està en l'hort, a l'hivern a les olives, i en un dia de pluja trencant ametlles. Tot el dia a casa és avorrit i escapar-se a l'hort és una teràpia, és una alegria i molts fugen a l'hort perquè ho gaudeixen i es relaxen. D’aquí cent anys potser tots seran enginyers, informàtics, professors, etc. però pocs sabran plantar una tomaquera. Avui he vist una discussió de dos agricultors: "la meva síndria és millor", “el meu cogombre és més saborós". Com competeixen, em quedo al·lucinat; així són els pagesos, cadascú es creu que planta millor.

Recordo amb nostàlgia aquelles nits que s'anava a regar; mentre esperaven l'aigua, feien tertúlia. A l'estiu, els horts plens de fruits, es com un quadre de Dalí o Picasso. Els horts erms, estan tristos, mig morts. L'horta seca, abandonada... potser d’aquí uns anys la vegem ressuscitar.

Les modes tornen i els cicles de la vida sempre retornen als seus orígens si no, només cal veure el que ha fet la primera dama nord-americana, Michelle Obama: ha posat un hort a la Casa Blanca, cavant al pati sud de la mansió, per ajudar a proveir les seves filles de menjar tan fresc com saludable.

Jo proposaria que els aturats treballessin dues hores al dia els horts abandonats per produir menjar per als que no en tenen; o també als reclusos, fent presons obertes.

També podria ser que si els polítics treballessin un hort canviarien el seu discurs.

Aquí a la Sénia encara hi ha horts, a les capitals no tenim aquest privilegi. Viure en un poble té el seu avantatge per tenir una terra on conrear, donar vida i fruit.

Joaquim Celma

FRASE A DESTACAR:
Abans, rebre l'herència d'un hort era un tresor de riquesa i prosperitat.